El municipi d'Alcalalí es troba enclavat a la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta. El seu terme municipal és travessat pel riu Gorgos i envoltat per la muntanya Seguili, el Carrascal, Rates i Aixa, conformant en el seu conjunt un paisatge natural d'extraordinària bellesa.
El nostre municipi ofereix al visitant multitud de recursos. Així doncs, poden trobar:
El nostre municipi és un lloc excepcional per a la pràctica de l'esport a l'aire lliure. Entre altres esports, destaquem:
El nostre terme municipal és travessat per multitud de camins rurals envoltats per abancalaments d'ametllers i tarongers, pels quals és un plaer caminar. Durant el mes de febrer, durant la florida de l'ametller, els nostres camins es converteixen en un anar i vindre de caminants.
Pots conèixer el terme municipal d'Alcalalí realitzant la ruta senderista Alcalalí - Coll de Rates.
Aquest recorregut és una estupenda opció per apropar-se al patrimoni cultural i paisatgístic del municipi i de la vall.
Es tracta d'un recorregut homologat per la FEMEC i degudament senyalitzat, de tipus circular amb una distància de 10.570 metres i un desnivell de 395 metres.
S'estima que pot recórrer-se en un temps aproximat de 3 hores i 40 minuts i el nivell de dificultat és mitjà - baix.
Punxant aquí pots descarregar-te el fullet informatiu.
Una altra ruta proposada que et permetrà *adentrate en la nostra història i patrimoni és la ruta "Pedra i Aigua". Es tracta d'una ruta de caràcter lineal, transcorre al costat de la llera del riu Gorgos, declarat lloc d'interès comunitari (LIC) i enllaça les poblacions de la Vall de Pop, des de Benissa fins a Benigembla. Aquest recorregut posa en valor el patrimoni arquitectònic i hidràulic dels nostres pobles i ofereix al visitant uns paisatges únics.
En el fullet informatiu de l'itinerari pots trobar una informació més completa.
Us enllacem altres rutes senderistes que podeu fer:
Coll de Rates - Penya Talay - Els Massils - El Barranc del Negre: 8,28 km. Moderado
Cresta Sierra del Ferrer - Alcalalí: 15, 12 km. Difícil.
Ruta de los almendros en flor: 11,32 km. Fácil.
El ciclisme, tant el de montanya como el de carretera es una activitat molt practicada.
És habitual trobar per la carretera de pujada a Alcalalí a grups de ciclistes.
El municipi disposa de tres rutes de BTT senyalitzades i de diferent intensitat.
Els diferents itineraris proposats són aptes tant per a principiants com per experts i el seu recorregut permet conèixer les riqueses paisatgístiques del nostre territori.
A l'entrada al municipi es troba un panell informatiu de les rutes i és en aquest punt des d'on s'inicien les tres rutes, totes elles de caràcter circular. Pots descarregar-les punxant aquí, i a més els tracks.
Museu Parroquial de Sant Joan de la Ribera: El museu alberga exposicions depinturas, escultures, vestits, llibres, orfebreria, etc. Plaça Major (En la mateixa església), n º 4 Alcalalí. Tel: 96.648.00.43 - Mòbil: 637.251.760
Museu Etnològic: Situat en l'antiga almàssera d'Alcalalí. Tant la maquinària com els estris que s'utilitzaven per fer l'oli i el vi han estat restaurats. El museu ens permet acostar-nos al quefer quotidià dels agricultors de l'època. El museu està situat al carrer Porxe, n º 33.
Alcalalí compta amb importants recursos patrimonials que podrà descobrir recorrent la ruta marcada que s'inicia al centre del municipi, concretament a la plaça de l'Ajuntament.
En aquesta plaça es troba la Casa Consistorial construïda el 1984, la Torre Medieval del segle XV, declarada Bé d'Interès Cultural del Patrimoni Històric Espanyol i el Palau - Residència Senyorial dels Barons d'Alcalalí, Ruiz de Lihori. Al centre de la plaça de l'Ajuntament, es pot llegir el mural de rajoles instal·lat sobre la façana de la Casa Abadia.
Continuant pel carrer Major, arribem al Carrer Calvari i pugem pel carrer Valent. En
aquests carrers estrets, trobem les típiques cases de poble, amb immensos pòrtics d'entrada i bonics patis interiors.
Alcalalí, igual que els pobles veïns de la Vall de Pop, és un dels pocs llocs que encara es conserva intacta una de les pràctiques esportives més antigues del poble valencià: "La pilota valenciana". En el carrer del Calvari es pot gaudir, alguns dissabtes a la tarda, d'un partit de pilota. La modalitat que més es practica és "A Llargues" que només permet la seua pràctica al carrer. Al final del Carrer Valent trobem el Centre Cívic envoltat del Parc de la Creu. Des d'aquesta situació podem observar la muntanya Seguili i multitud de marjades dedicades al conreu d'ametllers, tarongers i vinyes. El parc compta amb equipament per a l'oci dels més petits.
Continuant el passeig seguim pel carrer Sequeret i el Carrer Parres. En aquest carrer trobem el Col·legi Públic Mosquera i l'Aula de Cultura. Les cases segueixen guardant l'estructura típica, conservant les façanes de pedra i, en algunes d'elles, trobem detalls d'arquitectura àrab. El Carrer Parres finalitza a la Placeta Nova. Aquesta Plaça es va obrir en 1950 i anys més tard es va erigir-hi un monument de pedra i bronze dedicat a la Santíssima Mare de Déu del Calvari (Patrona d'Alcalalí).
Deixant enrere la plaça, recorrem el carrer Solo i arribem al carrer Porxe. En aquest carrer
s'ubica l'antiga Almàssera que alberga el Museu Etnològic dedicat al procés d'elaboració de l'oli i el vi. Continuem el recorregut pel carrer Ravalet. El seu nom prové del diminutiu valencià de l'àrab ar-rabat, que significa "grup de cases situat a l'extrem de la població". Es va denominar i segueix denominant-se en llenguatge casolà, el carrer ample per la qual se surt de Alcalalí camí de Mosquera. Des d'aquest carrer podem observar magnífiques vistes de la Vall, el Coll de Rates, multitud de bancals, el Carrascar de Parcent i el discurs del riu Gorgos.sa Señorial de los Barones de Alcalalí, Ruiz de Lihori. En el centro de la plaza del Ayuntamiento, se puede leer el mural de azulejos instalado sobre la fachada de la Casa Abadía.
Ermita de Sant Joan de Mosquera del S. XVIII. Antigament la partida Mosquera albergava el predi, alquería, aljama i baronia. El centre del poblat era l'església, actual ermita de Sant Joan. Al seu voltant s'escampaven els seus carrers amb les trenta cases que van arribar a ser en 1577, els diversos riu-raus, l'era, la tahona, el forn, l'almàssera i els altres elements agrícoles que ho constituïen. En 1609 va quedar totalment despoblat coincidint amb l'expulsió dels àrabs. Actualment, només existeixen algunes cases disseminades i convertides en habitatges per l'estiu i la pròpia Ermita de Sant Joan. Aquesta va ser manada aixecar per l'arquebisbe Sant Joan de Ribera i conservada fins ara en la seua primitiva forma i integritat, només li falta el desaparegut campanar.
Ermita del Calvari: Està dedicada a la Verge del Calvari i va ser construida entre 1952 a 1954. En la seua edificació van contribuir tots els habitants del municipi, de forma voluntària, gratuïta i espontània.
Posteriorment, el 1956 es va començar a construir la sagristia, finalitzant les obres al maig del següent any, gràcies a l'aportació econòmica de tot el poble i al treball desinteressat dels veïns.
En aquesta sagristia es va situar el santíssim Crist de la Set que la presideix. És obra de Francisco Navarro Soriano i és un treball de notable valor artístic per la precisióanatòmica, per l'exempció de tot empastament i pintura i per l'actitud vigorosa i dramàtica amb què es representa el Senyor.
Torre Medieval: Els habitants d'Alcalalí van ser víctimes de freqüents atacs de pirates i bandolers. Per protegir-se d'aquestes invasions Mossèn Pere de Castellví, sobirà d'Alcalalí i Xaló, va manar construir, a finals del S.XIV, principis del segle XV, una torre amb peu de 6x8 m. i 18 m. d'alt, amb fins de guaita i últim refugi bastió de defensa.
Don Eixim Ruiz de Lihori construeix al costat de la torre un palau-residència en 1600, conectant els dos immobles amb un pont. En 1833, es va procedir a reparar el sostre del palau i la plataforma de guaita de la torre va quedar completament tancada. L'Ajuntament d'Alcalalí va adquirir la torre el 1992 i el 1995 es va restaurar per complet i en l'última planta es va restablir la funció de mirador.
Les pintures murals de la Prehistòria recent, ubicades a l'Arc Mediterrani de l'est d'Espanya, són el conjunt d'art rupestre més gran d'Europa i constitueixen una imatge excepcional de la vida humana en un període fonamental de l'evolució cultural de la humanitat. A més de la seua exclusivitat i fragilitat, la seua imbricació en un paisatge humanitzat, però d'alt valor ecològic i el seu valor com a testimoni artístic documental de l'època li doten d'una gran importància.
A més del paiseje i la cultura, la gastronomia és un altre dels grans atractius per al visitant que s'acosti a Alcalalí.
Una excel · lent varietat de plats de sabor local, des del cous-cous fins a les coques, formen el receptari del nostre poble.
Poden degustar uns excel·lents plats en qualsevol dels bars i restaurants que trobaran en aquest llistat.